1ESO.PINTA LA MARATÓ 2016

1ESO.PINTA LA MARATÓ 2016

Els alumnes de 1r d’ESO han fet els cartells per al concurs Pinta la Marató 2016. Aquest any la Marató tracta les lesions medul·lars i l’ictus. El grup de 1r d’ESO A ha treballat l’ictus per a la realització del cartell del concurs d’aquest any i el grup de 1r d’ESO B ha treballat les lesions medul·lars.
Novembre 2016. 6è, 5e i 4t Neteja de les caixes niu per ocells

Novembre 2016. 6è, 5e i 4t Neteja de les caixes niu per ocells

NETEJA DE LES CAIXES NIU DE LA CIUTAT DE VALLS

Si teniu una caixa niu on ha criat algun ocell ara és el moment de netejar-la, en treure el niu s’evita que la nova pollada es pugui infectar.
Aquest dimarts 29 de novembre, els alumnes de 4t, 5è i 6è de primària del Col·legi Cor de Maria  han iniciat la campanya de neteja de caixes niu a la nostra ciutat. Gràcies a aquesta acció, han pogut conèixer com ha funcionat durant el 2016 la caixa que els ha tocat netejar. Al mateix temps, han esbrinat les dates des de l’inici de construcció del niu, la posta, el nombre d’ous en cada caixa, la quantitat que han eclosionat; també han obtingut imatges dels pollets acabats de néixer sense plomes, com han evolucionat al cap dels dies, com se’ls van formant les plomes i fins i tot, veure les imatges a punt d’envolar.Amb totes les dades disponibles els estudiants han realitzat una fitxa específica per a cada caixa a partir dels indicis que tenien i les observacions i fotos realitzades in situ.
Cal indicar que en un any la quantitat de vida que sorgeix en un niu no queda reduïda tan sols als ocells sinó que també trobem aranyes, dragonets, entre d’altres espècies….D’altra banda els alumnes han pogut conèixer els progenitors d’aquestes caixes niu. I amb les indicacions donades han pogut saber si es tractava del pare o la mare. Els ocells que han ocupat les caixes niu han estat el pardal xarrec i la mallerenga carbonera. Un any més, la caixa amb més èxit és la de diàmetre 32, i els ocells que més les ocupen són les mallerengues carboneres.A partir de l’experiència han pogut conèixer el cicle de reproducció d’aquests ocells.

Tota la informació que es recull  està disponible a la pàgina web www.cordemariavalls.cat/nius/ i d’altra banda les dades de cada niu es comparteixen amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) a través de la seva web www.nius.cat

 

6è de primària. Caixa 2014/01 Caixa on ha criat la Mallerenga carbonera.

DSCN5786

2016-11-29_185128DSCN5836

IMG_6919

DSCN5751

IMG_6920

5è de primària. Caixa on ha criat el pardal xarrec.

DSCN5846

IMG_6927

 

Bernat pudent “nezara viridula” (individu vell per la seva coloració)

https://en.wikipedia.org/wiki/Pentatomidae

IMG_6925

dragó comú (Tarentola mauritanica)

DSCN5837

DSCN5844

4t de Primària. Caixa on ha criat la mallerenga carboneraDSCN5853 DSCN5854

DSCN5864 DSCN5865 DSCN5868 DSCN5869 DSCN5870 DSCN5873DSCN5876DSCN5881DSCN5883DSCN5885DSCN5887

IMG_6935

DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES

DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES


LECTURA DEL MANIFEST INSTITUCIONAL DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES

 

 

IMG_6871grup-6878cartellIMG_6857

 

25 de novembre de 2016 Avui, 25 de novembre, les administracions i la societat civil tornem a aplegar-nos per manifestar, una vegada més, el nostre rebuig a la violència masclista i per fer pública la nostra ferma voluntat de treballar fins eradicar-la. Un any més som aquí per fer palès que els drets de les dones són drets humans i que el fet de vulnerar-los, més enllà de la irracionalitat, la injustícia i la crueltat, significa una manca de reconeixement de l’autoritat i de la llibertat de les dones. És imprescindible, per tant, posar en valor el paper històric i pioner dels moviments feministes i dels grups de dones que van denunciar públicament la violència masclista i van crear grups de suport i d’assessorament a les dones que la patien. D’aleshores ençà, el rebuig social no ha parat de créixer i les mesures impulsades des de les administracions públiques per donar-hi resposta han augmentat. Així, a Catalunya, ens hem dotat com a país de la Llei 17/2015 d’Igualtat efectiva de dones i homes, que defineix els canvis a fer per eliminar tot allò que ens allunya de l’equitat entre homes i dones en els diferents ordres de la vida, pública i privada. Tot i això, lamentablement, una sentència del Tribunal Constitucional ha anul·lat alguns articles concebuts per promoure la igualtat al món laboral. Aquesta sentència és un entrebanc en la promoció dels drets de les dones perquè a Catalunya volem avançar respecte a les nostres competències. En aquest sentit, no podem obviar que és en l’àmbit de les relacions laborals on encara perviuen, ara per ara, moltes discriminacions que allunyen les dones d’una situació d’igualtat efectiva respecte els homes. És per això, que les polítiques d’igualtat de gènere són un eix estratègic del país que construïm conjuntament des de les institucions públiques i la societat civil. També, l’acompliment de la Llei catalana 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, aprofundeix en l’aplicació d’un model que aposta per la creació i enfortiment d’una xarxa pública de recursos i serveis i amb una sèrie de drets reconeguts per a totes les dones que es troben en situació de violència masclista. El desplegament normatiu d’aquests darrers anys ha permès desenvolupar un model d’abordatge integral adreçat a millorar l’atenció i la recuperació de les dones i també avançar en la detecció de casos i en la prevenció de la problemàtica. Aquest any, les institucions signants volem denunciar, de manera especial, les violències sexuals, perquè són la màxima expressió de la dominació patriarcal envers les dones. En aquest sentit, i malgrat els progressos respecte de la igualtat formal entre dones i homes, les violències sexuals no són socialment contestades de manera contundent, ans al contrari, la prevalença del sexisme en l’ordre simbòlic hegemònic de la nostra societat indueix a qüestionar la dona víctima de l’agressió. Mostra d’això, són les dades i estudis que indiquen que una part de la joventut no percep l’existència de desigualtats entre homes i dones i no identifica determinades conductes d’abús i control com a formes d’exercir violència masclista. Actituds d’imposició, de menyspreu, amenaces, humiliacions, gelosia… s’instal·len com a pràctiques normalitzades en les relacions i les creences tradicionals al voltant de l’amor romàntic afavoreixen aquesta tolerància juvenil cap a la violència masclista. Respecte de les violències sexuals, tots els missatges han coincidit en la necessitat que les dones vigilem, perquè l’imaginari actualment vigent ens responsabilitza. En aquest moment històric, però, és imprescindible construir models culturals que reprovin les violències sexuals en totes les seves manifestacions i desautoritzin l’apologia d’aquestes violències. Així, la denúncia a la Fiscalia de deu blocs i cinc vídeos d’internet que incitaven a la violència masclista i que acumulaven més d’un milió de visites, per part del Consell Audiovisual de Catalunya i del govern, és un pas molt important que ens encoratja a treballar en aquesta línia. Per això, és imprescindible un canvi de valors que permeti superar l’androcentrisme que nega la presència i les aportacions de les dones a la societat, i que imposa uns estereotips i rols de gènere basats en la infravaloració de tot el que està relacionat amb la feminitat. És necessari que sumem les voluntats i els sabers dels moviments feministes i grups de dones, i que comptem amb la implicació de tota la ciutadania, que a través d’accions col·lectives i individuals, actuen per eradicar aquesta xacra social. Les institucions i administracions públiques hem de cooperar per implantar un model d’abordatge respectuós amb la llibertat de les dones, reparador del dany i innovador amb la difícil tasca de prevenir la violència masclista fins eradicar-la definitivament. I avui, 25 de novembre, ens fem nostra la frase de la reconeguda vocalista Nina Simone que afirmava: la llibertat per a mi és no tenir por.