Els alumnes de 4t d’ESO del Cor de Maria Valls van dur a terme un projecte, que s’ha presentat a la fira Retotech a Barcelona, que consisteix en una proposta que combina ciència, tecnologia i compromís ambiental. Tot va començar quan van estudiar la migració dels ocells i la seva dependència de les zones humides com a punts d’aturada i alimentació. Van continuar aprofundint en la geografia del seu entorn, investigant els principals rius de Catalunya i, especialment, els afluents del riu Francolí. Aquest coneixement els va ajudar a entendre millor el paper dels cursos d’aigua en la formació i el manteniment dels aiguamolls del territori.
Un cop situats en el context hidrològic i ecològic, els alumnes van centrar-se en els aiguamolls del Pla de Santa Maria, un espai natural molt proper però encara poc conegut i poc protegit. Van estudiar-ne les característiques, l’estat actual i les possibilitats de millora. A partir d’aquesta recerca, van construir tres maquetes que resumeixen l’evolució de l’espai i aporten una proposta de futur.
La primera maqueta va representar el primer aguait construït a la zona. Els alumnes la van fer a escala 1:20 amb fusta tallada amb làser. La maqueta mostra amb precisió l’espai interior, les obertures per a l’observació i segueix un model tridimensional que n’explica l’estructura i l’adaptació al paisatge.
La segona maqueta fa referència al segon aguait existent. En aquest cas, en van construir dues: una que mostra l’estructura interna i una altra que reprodueix l’aspecte real del mirador tal com es veu avui. Aquest doble treball els va ajudar a entendre com es construeix i es presenta una estructura d’aquest tipus.
A més, a partir del segon aguait, els alumnes van començar a treballar el tema del control d’aforament. Primer van crear una aplicació senzilla en què, quan una persona pujava a l’aguait, havia de prémer un botó de “puja”, i quan baixava, un botó de “baixa”. Això els permetia saber quantes persones hi havia dins l’estructura en cada moment. Més endavant, però, van voler millorar aquesta idea i fer-la més pràctica, substituint el sistema manual per una segona aplicació connectada a uns sensors situats a les escales, capaços de detectar automàticament el pas de les persones, tant de pujada com de baixada.
La tercera maqueta va ser la part més innovadora del projecte. Es tractava d’una proposta pròpia d’un nou aguait, dissenyat per ser completament accessible. Aquest aguait es va pensar per situar-lo en una zona encara pendent d’expansió dins dels aiguamolls, un espai amb molt potencial ecològic i paisatgístic. No té escales i s’hi accedeix per una rampa adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. A més, la proposta incorpora un sistema de control d’aforament gràcies a dos raigs infrarojos situats a la rampa, que permeten detectar quantes persones entren i surten del mirador. Així es pot garantir un ús segur i ordenat de l’espai natural.
Amb aquest projecte, els alumnes van aprendre molt més que ciències naturals o tecnologia: van aprendre a mirar el seu entorn amb ulls crítics i amb estima. I sobretot, van entendre que preservar la natura és una responsabilitat compartida. Els aiguamolls del Pla de Santa Maria són un tresor. I, com tot tresor, cal cuidar-lo.
Els alumnes van fer la seva part: estudiar, entendre, imaginar, construir. I ho van fer amb l’acompanyament i la guia dels professors del col·legi, que els van ajudar a transformar idees en realitat. Ara toca fer el pas següent. Demanen que els aiguamolls del Pla de Santa Maria s’incloguin en el catàleg de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya. Perquè protegir-los és protegir també la vida, l’educació i el futur.
